PLA CERDÀ

Després de la guerra de successió a Barcelona no es permet expandir-se; així que es fa un concurs públic (aparició del pla Cerdà).

El pla Cerdà guanya a Madrid. D'altra banda, a Barcelona guanya el pla concèntric, però Madrid imposa el seu pla a la ciutat. 

S’autoritza l’enderrocament de la muralla al 1854 i s’executa el pla de l'eixample.

La idea principal era fer una ciutat per a les persones (es deixava un espai enmig per fer parcs o centres públics, només es construiria en forma d'L en cada illa cada quatre illes). Finalment això va canviar perquè als constructors els sortia menys rentable, volien aprofitar tot l’espai.

Una de les principals característiques del pla Cerdà van ser els xamfrans. La idea era “tallar” les cantonades per a una circulació més ràpida.

Es va fer una avinguda a l’Avinguda Sant Joan per a la gent més rica, perquè comprin aquests terrenys, però els rics van especular i van comprar terrenys a l’avinguda de Gràcia.

Durant el segle XIX la gent de Catalunya comença a anar a Barcelona, però es van a uns altres pobles perquè no poden comprar pissos a l’eixample.